Alba Escrivà – Any 2000
II Premi escolar de literatura en valencià
Títol del conte: Tobi malalt
-El conte deia:
«Tobi era un cadell de gos de tres mesos, que era de color blanc i marró amb unes orelles molt llargues que li aplegaven fins a terra, i pareixia que amb elles escombrara el sòl.
Vivia amb una família de quatre membres: el pare, la mare, l’avi i una xiqueta de sis anys, que era molt amiga d’ell.
També hi haven dos gossos més grans que ell, que quan jugaven li feien mal degut a la diferència de pes i tamany,
Un dia a l’eixir de la seua gossera, el gosset estava molt trist, sense ganes de jugar. No volia menjar ni beure i amb dos dies es va quedar molt flaquet. Per la nit l’entraven dins de casa per que feia molt de fred i no podia estar en la seua gossera. L’animalet tenia tremolors i la temperatura del seu cos era molt baixa.
La xiqueta li digué a son pare que deurien portar el gosset al veterinari. I això és el que feren. El portaren al veterinari del poble del costat on li feren unes proves i uns anàlisis per a saber qué tenia el gosset. El veterinari digué que tenia el parvo, una malaltia que tenen de vegades els cadells, i que quasi sempre es moren.
Li va tindre que posar el gotero després de posar-li altres endiccions, seguent un problema del veterinari el trobar-li la veneta en les xicotetes patetes que té, necessitant de la col·laboració de la xiqueta per a tranquilitzar el cadellet que no parava de xillar i plorar. Es quedà tot el dia amb el gotero posat, i per la nit anaven a per ell i el portaven a casa. Tobi estava millor i més alegret i ja tenia ganes de jugar amb la seua amigueta.
Al segon dia de tractament el gosset es va llevar el goter, i el veterinari no li’l pogué tornar a posar en tot el dia. I al aplegar la nit havia recaigut greument, per lo tant, la família decidí portar-lo a una clínica veterinaria on el gosset podia quedar-se ingressat. Allí hi havien molts més animalets: tortugues, ocells, gats, etc. Tobi estava molt ben atés de nit i de dia, li possaven bolses d’aigua calenta, perquè tenia molt baixa la temperatura. Hi havia molt bons veterinaris i aparells moderns per a tractar les malalties dels animalets.
La xiqueta telefonava quasi tots els dies per informar-se com estava Tobi; però les notícies no eren bones i no donaven massa esperances.
I passaven uns dies i el gosset no reaccionava al medicament. Ja estava quasi deshidratat ja que tirava líquids constantment.
Al cap d’uns dies, la xiqueta, sense massa esperances de que Tobi estiguera millor, cridà per telèfon a la clínica veterinaria i s’emportà una gran alegria quan el veterinari li respongué que ja estava molt millor i menjava un poquet. Li va dir que al cap de tres dies anara a per ell.
Va aplegar eixe dia i va anar a per ell i li van donar uns pots de menjar especials, per a que noli fera mal l’estomac.
Tobi ja no tenia els ulls tan tristos, però estava encara molt dèbil i flaquet.
Quan va arribar a casa i va vore a la seua amigueta i als altres gossos, es va posar molt content, ja que allí podia correr, jugar, pendre el sol i l’aire, cosa que no podia fer en la clínica. Ara Tobi està quasi com abans d’estar malalt.
La conclusió que podem traure d’esta història és que sempre devem tractar amb carinyo tots els animalets, i cuidar-los quan estan malalts.
Això farà que es curen més depresa. Tobi ara ja no té la cara trista i continua jugant amb els seus amics, arrosegant les seues orelles per terra».
Alba Escrivà – 10 anys
Este conte el va escriure la nostra filla quan tenía 10 anys, huí dia 6 de novembre de 2011 en fà 21… com passa el temps!!!!!!
Per aixó els teus pares volem felicitar-te i dir-te que, amb eixe conte , vaes guanyar un premi del que, tant tú com nosaltres, ens sentirem molt orgullosos, però per a ton pare i per a mí el millor premi va ser el teu naiximent, i el dia a dia que amb tú disfrutem perque el tenim al nostre costat. FELICITATS FILLA!!!!!!!!!!!!!
[…]
Alba Escrivà
Any 2010
El conte acaba:
Deu anys després, la xiqueta que tant estimava el gosset el qual ja s’havia fet gran, torna a agafar el conte per a acabar la història d’aquell cadellet. El dia 26 de novembre la xiqueta, que li deien Alba, va tindre que fer-li companyia al gosset durant els seus últims minuts de vida.
El gosset tornava a tindre els ulls tristos, més que mai, i la xiqueta també tenia els ulls tristos.
A Tobi li agradava molt pendre el solet a la porteta de la seua gossera, i així va aprofitar els seus últims minuts de vida, assegut al costat de la seua amiga, els dos prenent el solet. També havia conegut l’últim any una nova amiga, una gosseta que li deien Menta. Ella també va estar junt a Tobi els últims minuts. Els agradava jugar junts.
Però res és etern i Tobi es va alçar per última vegada de la seua gossera, per a anar a morir un poc més lluny. Els seus últims passos de vida, els seus últims suspirs i l’última vegada que Tobi arrossegaria les seues orelles per terra. Per un moment va regnar la desesperació en aquella zona.
Ara Tobi està gitadet en la seua nova gossera de terra, segurament es reunirà amb Sultan, un vell amic molt estimat també. I ara qui té els ulls tristos és la xiqueta, i Menta, que el troba a faltar.
Alba Escrivà – 20 anys